1. |
Això em pensava jo
03:35
|
|||
|
M’he despertat amb un fort cop al cap
abandonat en una benzinera,
no sé ben bé què és el que m'ha passat.
Espera, ja ho recordo és cosa teva.
I ahir em vas enganyar de nou,
em vas dir que tot
tornaria a ser com abans
quan érem dos,
o això em pensava jo,
que em desperto abandonat,
brut i mig trinxat
en una merda de cuneta mentre et veig,
tirant sucre al cafè
com a la cuina del teu pis.
Et veia des del llit
destrossant la meva vida poc a poc.
I ara mira’m on sóc,
crec que m'he trencat un os
per seguir-te el joc
i perdre la partida, tot i això,
encara he tingut sort:
amb tu tot pot ser molt pitjor.
I és que només necessito una dutxa
i demà continuaré
inventant deu mil maneres
perquè m'estimis tal com sóc:
amb els meus pros i els meus defectes,
ja sé que és demanar molt,
però és que només necessito una dutxa
i una mica d'amor.
Però sóc amo i senyor
de l'embarcació
que s'enfonsa fins al cul
d'aquest ampolla
que tremola
entre les teves mans.
Estimats tripulants
que la sort us acompanyi,
i qui pugui que us planyi,
perquè sembla que això s'enfonsa,
metafòricament parlant
la meva vida s'enfonsa,
sembla que això s'enfonsa,
tot va marxant segons el pla,
o si més no jo ho veig ben clar.
|
||||
2. |
Tu i jo
04:00
|
|||
|
En despertar he reconegut
el perfum dels teus cabells,
els teus ulls entre els llençols,
els teus petons a flor de pell.
Oh! Oh! Els teus pits al descobert.
Oh! Oh! On he deixat els calçotets?
Per la finestra veig el mar
el sol fa estona que ha sortit,
fa un mes tu i jo vam tallar
i ara tornem a estar al llit.
Oh! Oh! Per segona vegada.
Oh! Oh! En una sola setmana.
Sembla que hi ha alguna cosa
que no hem entès;
miraré de sintetitzar.
I és que entre tu i jo hi ha quelcom,
que és tan suau però no és bo.
I és que entre tu i jo hi ha quelcom,
que és tan dolç però no és bo.
I jo t’estiro dels cabells.
I tu em mossegues els canells.
Jo t’empento lluny de mi,
tu em dispares un botí.
M’acarones les faccions,
ressegueixo els teus malucs,
et cobreixo de petons
i em xiuxiueges amor.
I disparen els canons,
no sabem perquè collons,
ara és odi, ara és amor,
ara és fred, ara és calor.
I ja és moment de decidir:
no podem seguir així,
separar-nos ens fa por,
però estar junts és molt pitjor.
I és que entre tu i jo hi ha quelcom,
que és tan fort però no és bo.
I és que entre tu i jo hi ha quelcom,
que és tan suau però no és bo.
I es que entre tu i jo hi ha quelcom,
Que no és bo, nena no és bo.
|
||||
3. |
Piano a 4 mans
04:00
|
|||
|
Surto fora al carrer i respiro fort,
que l'aire m'entri als pulmons
i desfaci aquesta aroma teu
que em cega el cor.
Sostingut als teus dits
sento un desconcert,
un fràgil desig incert;
penetrar l'armadura
que amaga el to
de la teva pell.
Piano a quatre mans.
Sense perdre el compàs,
segueixo buscant
la clau que obrirà el teu pany,
la perfecta harmonia entre el teu cos
i les meves mans.
Arranjant oracions
d'artistes antics
justifico tots els neguits,
convencent-me a mi mateix
que tot està per fer
i tot és possible
o gairebé, tot i que,
un calderó sense final sembla ma vida,
tan imprecís, tan sorprenent, tan subjectiva.
L'atzar em porta sempre la teva mirada
i el dolç contacte de la teva pell.
Surto fora al carrer i respiro fort,
que l'aire m'entri als pulmons...
Que l'aire m'entri bé als pulmons.
Piano a quatre mans
i un Chopin a doble cara.
|
||||
4. |
Ple d'esgarrinxades
04:31
|
|||
|
Sento la terra sota els peus,
dormo sota un mar d'estels,
l'ombra del bosc és el repòs,
el sol encara no s'ha post.
Camino fins arribar al cim,
cauen pedres sobre meu,
el fred intens, el destí clar,
sento la vida en respirar.
Ofego monstres dins del gorg,
orgullós de ser qui sóc.
Creixo lent i sense pressa
i en l’abraçada torno a néixer.
Sempre em quedarà aquest lloc,
ple de màgia, ple d'amor.
Encara que un dia hi tornés,
sense vosaltres no existeix.
Últimament, pertot arreu on passo
només veig somnis trencats i brossa,
ossos esquinçant la pell,
ferides infectades,
llàgrimes de sang,
venes plenes de sal.
I jo vaig brut,
i ple d'esgarrinxades, sí!
Però vaig armat
amb el millor per al combat.
Què collons us costa un puto somriure?
Què us està passant?
No sou els nens que éreu abans.
Sense por del desconegut,
sense vergonyes, sense orgulls,
sense temors, sense tabús,
més fatxendes que ningú.
Tots ells han mort a les vostres mans.
I ara veig espectres presoners
de rutines i fils invisibles.
Pobres viatgers desorientats,
esgotats de caminar descalços.
Com qui no fa res,
cauen presos del pendent.
Com si no importés,
no desafien el corrent.
Tots ells estan, estan aquí al davant,
estan creixent s'estan fent grans,
sentint la vida a cada instant,
aprenent a somriure, aprenent a plorar,
aprenent que mai no s'han d'oblidar
els moments més importants,
com quan...
|
||||
5. |
Roses i espines
04:29
|
|||
|
No puc parar de preguntar:
per què sóc jo?
I quan es fa de nit i tot és foscor
no sé pas qui collons té el control.
I quan es fa de nit i perdo els colors;
tot és qüestió de percepció.
Qui sóc? No ho sé.
Què vull? diga-m'ho tu.
Deu mil preguntes al meu cap,
sóc incapaç de contestar,
no em guiaran,
no em portaran pel camí indicat.
I em sentiré tant sol,
i em sentiré tant mort,
i em sentiré perdut si no hi ets tu.
Escapa't amb mi, treu-me d'aquí.
No puc parar de preguntar:
Per què sóc jo?
Gairebé m'he quedat cec
d'observar la claror del camí
que em guiava ahir,
i que avui brilla per sa absència,
tant evident,
com les esquerdes d'aquest got,
que m'apresso a beure per no perdre,
sabent que demà no sabré
ni com em vaig fer aquests talls al cor.
Que si som de carn i ossos
digues per què em fan menys mal
els cops que els plors,
o l’olor dels seus records.
Que aquest somriure teu em farà mal,
i potser em cal.
No sé què anhelo,
qui sóc? Què de mi espero?
No puc parar de preguntar:
per què saber quin mal s'atansa
sent feliç en la ignorància?
No puc parar de preguntar:
si el llamp que trenca la teulada
m'allibera o em desarma?
No puc parar de preguntar:
on hi ha roses sense espines?
On hi ha amor sense ferides?
No puc parar de preguntar:
per què sóc jo?
|
||||
6. |
Trucada perduda
03:56
|
|||
|
Seguiré lluitant amb esforç,
seguiré lluitant amb el cor,
fins que arribi al final
dels meus dies i del meu món.
Seguiré lluitant amb esforç,
seguiré lluitant amb el cor,
si no hem de tenir un final feliç
almenys tinguem-ne un bon record
Seguiré lluitant amb esforç,
seguiré lluitant amb el cor,
ho aconseguiré
o moriré en l’intent.
Avui el silenci és el meu amic.
Mai no m’ha enganyat, mai no m’ha mentit.
Només l’eco contesta els meus crits,
i m’abraça ara que estic trist.
Però tu no veus que ets el meu món.
Seguiré lluitant amb esforç,
seguiré lluitant amb el cor,
fins que arribi al final,
dels meus dies i del meu món.
Però tu no veus que ets el meu món.
Seguiré lluitant amb esforç,
seguiré lluitant amb el cor,
ho aconseguiré
o moriré en l’intent.
|
||||
7. |
Autèntics herois
03:55
|
|||
|
Encara tinc la foto en què ballem junts abraçats,
no aixequem un pam de terra; això és l'únic que ha canviat.
Encara compto voltes amagat rere un arbust
i confesso amors secrets al final de l'autobús.
Encara robo núvols pilotant papers alats;
m'ensenyaves a fer avions: els més grans, els més currats.
Encara que més tard, vas arribar i et vas quedar.
Si vam néixer el mateix dia no va ser per atzar.
Com vells amics d'una altra vida ens tornàvem a trobar.
Una família vam prometre que seríem
mentre corríem pels jardins de les nostres vides,
i ara hem crescut i la innocència d'aquells dies
l'hem tacat, cremats, vestits amb picardies.
I hem follat i hem descobert la bona vida.
I hem lluitat per la veritat, l'amor i la injustícia.
I ens hem cregut, per un instant, més que invencibles,
desafiants, trencant els límits de l'impossible.
Gravant passions damunt la pell,
històries amb ferro roent,
cridant al vent els nostres noms,
com autèntics herois.
Vosaltres sou autèntics herois.
Vam créixer junts i forts i amb el temor del com seré,
d'errar en el camí d'un sol pas entre el dir i el fer.
Vam materialitzar les bogeries passatgeres del moment,
en forma de cançó, de poema, d’història, de gest, de petó.
Vam descobrir que estimar no era tant fàcil
i que odiar no era resposta de tot allò que ens costa.
Per sort no hem oblidat ni cap obstacle ni cap pas
dels que ens han portat on som,
que han fet de nosaltres, vulgars noies i nois,
autèntics herois.
Vosaltres sou autèntics herois.
|
||||
8. |
Història d'una 110
03:14
|
|||
|
Estava un dia en un concert tocant,
vaig trobar-la just al meu davant.
Vaig mirar i vaig dir “collons quin bo que fa”
Deixa de flipar.
Em va mirar i li vaig picar l’ullet
Per trencar el gel li vaig comentar:
“Hola guapa caram quin collaret”
I la cara em va girar.
Tu d’aquesta vida fes-ne un joc
i sempre seràs tu el vencedor.
No deixis que et robin ni un segon.
Somriu burleta als teus malsons.
I des d’aquell dia no l’he vist més
i he decidit escriure cançons
dels seus cabells i els seus malucs
i de les bufes que d’ella m’he endut.
I una nit d’Alternativa
va i em trobo aquesta tia.
Em ve, em gira la cara i em diu:
“Deixa de flipar”.
“Deixeu de cantar
les mesures dels meus pits.
Malparits!”
|
||||
9. |
Elemental
03:40
|
|||
|
De bon matí
la Marta ha trobat
un cadàver al replà,
quan sortia a comprar
verdures al mercat.
I s’ha queixat de la pudor
que desprenia el cos,
i ha pensat que ja de pas
compraria salmó, o rap.
- Assassinat! -
ha declarat
el metge forense d’aquest cas,
mentre es posava a lloc
un cabell desendreçat.
I és que el bon home va de cul
per agafar el tren,
i arran d’un petit accident
d’una orella no hi sent bé, o gens.
El detectiu
ha descobert
l’arma del crim que m’ha matat.
I per fi, oient, t’adones
que el cap de turc aquí sóc jo.
I tu què creus? Que em fa il•lusió
tot aquest enrenou?
Doncs mira noi, no estic d’humor,
resulta que estic mort.
Han set els teus ulls verds.
Sempre em passa el mateix.
Quan em mires així
el cor em crema per dins.
Digues què he de fer
per no morir,
quan em mires així.
Quan em mires així.
|
||||
10. |
Venus
04:56
|
|||
|
Amb llàgrimes de frustració,
com sempre,
encaixo una derrota
si el destí em fa una ganyota.
I juro, mirant els estels,
com sempre,
que el pròxim cop seré més fort
que el pròxim cop va de debò.
Sento un perfum i obro els ulls,
el somni és cert i estem junts.
A davant queden molts murs
i un camí ens durà ben lluny.
I quan arribi el demà
els dubtes poden tornar,
però no tindré gens de por,
si estic amb tu ja ho tinc tot.
I el teu somriure ho cura tot,
com sempre,
i és que em quedo curt en dir
tot el que em fas sentir.
Que per tu jo ho faré tot,
jo per tu seré el millor,
un heroi, un vencedor,
fins a la mort un lluitador.
Jo per tu seré valent,
jo per tu no dubtaré,
de rendir-me no en sabré
i oblidar-te mai podré, no!
Per un sol cop el món sencer s'ha posat d'acord,
perquè no m'oblidi mai de tu.
Que totes les estàtues del Louvre
tenen els teus pits,
vaig descobrir a París.
Manresa està plegat de Ford Fiestas,
és desconcertant,
i a sobre són tots blaus.
Tallin és la ciutat dels meus somnis
i tu ets la reina
de tots ells.
Totes les fineses són sexis
i em recorden algú.
Per què serà? Perquè...
|
||||
11. |
Núvols rojos (acústica)
05:09
|
|||
|
Núvols rojos a la meva habitació,
això és molt pitjor.
Putos somnis que m'han despertat
en un món inventat.
Un bolígraf escriu els meus acords,
mentre jo rasco uns records.
Núvols rojos a la meva habitació,
això és molt pitjor.
I una polsera a la meva mà
no em deixa respirar.
No sé què pensar.
Jo estava atrapat,
i les teves mans
em van alliberar.
Un gerani m’observa amb atenció
immòbil al balcó.
Què puc dir-li quan la tingui al davant,
és tan importat.
Sis lletres que m'han fet volar,
que m'han fet canviar.
Núvols rojos a la meva habitació,
això és molt pitjor.
I una polsera a la meva mà
no em deixa respirar.
No sé què pensar.
Jo estava atrapat,
i les teves mans
em van alliberar.
I vaig plorar al mar,
i ell em va abraçar
i ell em va salvar.
Ja m'he escapat,
d'un altre combat.
Sóc tan afortunat!
|
||||
12. |
||||
|
I és que només necessito una dutxa
i demà continuaré
inventant deu mil maneres
perquè m'estimis tal com sóc:
amb els meus pros i els meus defectes,
ja sé que és demanar molt,
però és que només necessito una dutxa
i una mica d'amor.
M’he despertat amb un fort cop al cap
abandonat en una benzinera,
no sé ben bé què és el que m'ha passat.
Espera, ja ho recordo és cosa teva.
I ahir em vas enganyar de nou,
em vas dir que tot
tornaria a ser com abans
quan érem dos,
o això em pensava jo,
que desperto abandonat,
brut i mig trinxat
en una merda de cuneta mentre et veig,
tirant sucre al cafè
com a la cuina del teu pis.
Et veia des del llit
destrossant la meva vida poc a poc.
I ara mira’m on sóc,
crec que m'he trencat un os
per seguir-te el joc
i perdre la partida, tot i això,
encara he tingut sort:
amb tu tot pot ser molt pitjor.
Però sóc amo i senyor
de l'embarcació
que s'enfonsa fins al cul
d'aquest ampolla
que tremola
entre les teves mans.
Estimats tripulants
que la sort us acompanyi,
i qui pugui que us planyi,
perquè sembla que això s'enfonsa,
metafòricament parlant
la meva vida s'enfonsa,
sembla que això s'enfonsa,
però com l'orquestra del Titànic seguirem.
Encara no he tocat fons,
mentre em quedin els canons,
jugaré les meves cartes.
El Kraken no m'agafarà,
jo ja sé de què va,
que jo he vist moltes pel•lícules,
que amb mi no es pot jugar
tot i que sembla que això s'enfonsa,
tot està sota control i en ordre,
encara que, sembla que això s'enfonsa,
sembla que això s'enfonsa.
Tot va marxant segons el pla,
o si més no jo ho veig ben clar.
|
||||
If you like Faust, you may also like:
Back Into The Dream
by Elephant Stone
Montreal psych-pop veterans sound as infectious and hypnotic as ever on their seventh LP, slinging jangly riffs and bright vocal harmonies.
go to album
Remember Never Before
by July Talk
The Canadian indie rock group asks listeners "who are you" on an album that is about acceptance at its core.
go to album
Are You Glad I'm Gone? / Nothing Else
by Trash Man
Two new songs from the Nashville musician (and drummer in Sad Baxter) reveal a talent for rock hooks and anthemic power pop aesthetics.
go to album
A slow drip of Tropicália-infused psychedelia from New Orleans rock outfit Blue Basin: balmy one moment, aggressive the next.
go to album
Certified Ailments
by holiday music
Laid-back yet restless indie rock is heavy on the catchy melodies and unexpected musical choices that elevate the simplicity of the tunes.
go to album
Hagioscope to the Heart
by Paint Thinner
Noisy, expansive psych-punk from Detroit that explores the darker, stranger corners of a colorful trip.
go to album
Driving and fuzzed out rock and roll from the Motor City on the great Feel It Records.
go to album
